SALT

Resulta que vaig néixer a Salt (Girona) i hi vaig viure els primers dos anys de la meva vida.
Mai havia tingut aquella curiositat que tenen algunes persones de retornar al poble on han nascut, però mai mai... fins fa uns pocs mesos. Per res en especial, sense massa insistència, però em va venir la idea al cap, curiositat de trobar la casa on vaig néixer.
Així que diumenge passat tornant de l'aeroport de Girona, vam veure el rètol a la carretera "SALT =>" i sense pràcticament ni pensar-ho, ja hi érem.

Però... cap referència, cap record. Només alguns comentaris de les meves germanes (més grans que jo i que per tant, hi van viure més anys) però molt distants en el temps i massa confosos.
Un cop a Salt, al bell mig del poble... per on comencem? fem un tomb amb el cotxe... total! és què no recordo res ni que m'esforci, i en acabat, marxem.
Passem per un passeig amb arbreda i faig el comentari : "vivíem en un carrer com aquest" però no sé ni perquè ho dic perquè ni tan sols recordava això... decideixo aturar el cotxe i trucar a alguna de les meves germanes:

- Elena: "el nom del carrer era.... Paseo del Generalísimo Franco (penso: coño!), però no em recordo ni del número del carrer ni del nou nom del carrer, pregunta a algun vell del carrer que segur que ho sap."
- (em nego a fer aquesta pregunta, no vull. Abans renuncio a trobar la casa on vaig néixer... ): "i no recordes res més?".
- Elena: "el bar encara hi és! i la casa també que fa un any hi vaig venir i la vaig trobar de seguida...."

Poca informació vàlida.... no recordo ni el bar ni la casa.... necessito el nom del carrer i el número... truco la Viki:

- Viki: "El carrer es deia Avenida del Generalísimo Franco (això ja ho tinc clar...) i el número no el recordo.... el nom d'ara tampoc... si em dius algun nom potser et podré dir si és aquest o no... on ets ara?"
- "Ara estic al Carrer Major i crec que és aquest" (i no em preguntis perquè!!)
- Viki: "Ei!! això mateix!!! Carrer Major... sí, sí... és aquest!! El bar encara hi és i la casa es grisa amb persianes marrons"
- bé... ja tenim alguna pista més...

Però en el passeig hi ha dos bars. Anem de l'un a l'altre mirant de trobar la inspiració i fotografiant les façanes de les cases que complien amb les condicions descrites... i de sobte veiem.... l'Adrià Puntí (sí sí, l'Adrià Puntí) a la terrassa d'un dels dos bars prenent una birra... per un moment ens despistem del nostre objectiu... "què és de Salt en Puntí? òstia, no ho sabia!!" i comentaris d'aquest estil durant una estoneta. Curiosament el passat mes de maig em van regalar pel meu aniversari el darrer disc d'en Puntí "L'hora del pati" -per cert... boníssim. Quan aprengui a penjar música al bloc, posaré alguna de les cançons-.
En fi... finalment i ja a punt de llençar la tovallola decideixo trucar a ma mare... ella segur que se'n recorda del carrer i del número... hi va viure uns dotze anys!!!...

-Mama: "el carrer era calle de Generalísimo blablabla.. i el número ... no el recordo... bufff!! fa tants anys! (els què tinc jo menys dos... no són pas tants!). Mira: a tocar de la porta de casa hi havia un bar i just al davant una botiga de records que eren de la família blablablabla que éren molt amics i que vosaltres hi passàveu hores i blablabla (justament per això no la vaig trucar primer a ella.....).
- ei!! bona pista. A tocar de la porta... ARA SÍ QUE PUC DESCARTAR UN DELS BARS...

i SÍ SENYOR! la vam trobar... en Puntí hi era justetament al davant fent una birra, feia estona que l'haviem vist............................................................ osti tu...

reflexions de tornada a Barcelona:

1- com és que vaig tenir la sensació que era en aquell passeig on vaig passar els primers anys de la meva vida i on vaig aprendre a caminar?
2- com funciona el nostre disc dur?

3- també té collons haver nascut a la avenida Generalísimo Franco de Salt.... (veus? això m'ho haguessin pogut estalviar...)
4- les meves germanes hi deurien passar moltes hores en aquell bar...

Ni som ni serem

"La Teoria és quan se sap tot però res no funciona. La Pràctica és quan tot funciona però no se sap per què. Entre nosaltres, Teoria i Pràctica coincideixen: no funciona res i ningú no sap per què".

He llegit aquesta cita d'un tal anònim a la primera plana del llibre "Ni som ni serem. Avís d'un executiu internacional: Catalunya perd eficàcia" Edicions La Campana, 2002 d'en Xavier Roig.

Després de la victòria d'Espanya contra Rússia i sobretot de sentir els petards d'alguns veïns eufòrics, aquesta nit m'he trobat amb aquest llibre a les mans a la intimitat de casa meva. Em sembla molt escaient... té collons!!!

Avui he passat el dia a la piscina amb els meus fills. Durant l'estona de la digestió, aquella que mai ningú sap quan s'acaba, hem estat llegint contes i llibres que hem portat per passar-la millor.
Per a mi jo he portat "És l'amor. Charlie Brown" Ed. la Galera, 2008 i "El joc de l'àngel" d'en Carlos Ruiz Zafón, Ed. Planeta 2008. Després d'observar durant no més de mig minut els dos volums, m'he decidit rapidíssimament per les tires còmiques. Els meus fills han estat molt contents, sobretot per si de cas el nombre de pàgines tenia res a veure amb l'estona tant odiada per ells i tant desitjada per a mi, de la famosa digestió. Els dos llibres me'ls han regalat i he de confessar que el gros me'l vaig mirant de tant en tant però encara no he gosat llegir la primera plana (em fa una mandra...). Fantàstica decisió, la meva... M'he fet un fart de riure amb les tires de Schulz sobre l'amor i el desamor viscuts per en Charlie Brown, l'Snoopy i la colla d'amics.
Aquest petit filòsof de cinquanta anys en diu moltes de veritats i el millor, és què et fa riure com un nen de les veritats més "adultes". El millor però, ha estat intentar explicar als nens perquè reia sa mare.... " mira... la Marcie escriu una carta d'amor a en Chuck perquè n'està enamorada. li diu que pensa en ell cada dia. Aleshores la seva amiga, la Patty li explica que no li digui això... que li farà pujar els fums al cap -què vol dir??- aleshores explico què vol dir que pugin els fums al cap amb com a mínim 3 exemples d'amics de l'escola - continuo?? sí, doncs vinga: la marcie li pregunta si aleshores li pot dir que pensa en ell cada dos dies... -perquè? i intento explicar el perquè li diu la marcie a la patty si li diu que pensa en ell cada dos dies... i la Patty li diu que no, que encara és massa. -Qui és la Patty?- explico qui és la patty.... i ... veus? (aqui començo de nou a riure quan ja arriba el final de la tira davant la cara d'al·lucinada de la nena...) la marcie torna a començar la carta i posa: estimat chuck... penso en tu cada tres dies..... -ho entens? és boníssim.... la mare tronxant-se i la nena flipant... i això amb com a mínim 25 de les 50 tires que té el llibre...

Vinga... comencem d'una vegada

Fa mesos vaig començar a pensar que seria interessant crear un bloc... i m'hi vaig posar...
només vaig aconseguir posar-hi el títol... "Prova de bloc" i quedar-me pensant durant força estona què coi hi posaria.
Una imatge divertida si més no. Jo plantada davant el meu PC amb el blogger obert i amb el meu bloc creat. "Prova de bloc"... i ara què? perquè coi vull un bloc? de què m'ha de servir? què vull explicar? a qui li pot importar? i aquí el vaig deixar, amb un títol ben parit (sí... no?) i el format de les lletres i els colors ja definits. Molt bé... no?
de conya.
fantàstic.
puc ser feliç ara que tinc un bloc? tot Déu en té un i jo encara pensant amb la "prova de bloc" quatre mesos més tard. No seré menys que els meus contemporanis....
I mira. Avui m'ha semblat un dia fantàstic per a començar. No tenia res millor a fer o sigui que som-hi. I a qui no li agradi, lògicament (com diu aquell de PAM!) que no s'hi connecti.