Un dia qualsevol

Entre tants dies festius, tants dies d'àpets opulents, de família d'aquí, d'allà, de nits de nadal, de fer cagar el Tió, de dies de nadal, de Sants Esteves,... els millors dies els deixem a banda. Es veu que un dia com avui, 27 de desembre, doncs que no té cap gràcia.
Des de que han començat les festes d'enguany, avui ha estat el nostre millor dia. Sens dubte.
Ens hem llevat vora les 10, molt tard!, i després d'un esmorzar a base de torradetes, fruita, embotits i cereals, sense treure'ns el pijama, hem fet això...

Ens feia molta falta aquest taller... ens era necessari per a arreglar tots els cotxes que tenim fets malbé...

Havent dinat, hem continuat treballant, la masia que tenim a l'Empordà necessitava uns petits retocs... i res... doncs que entre tots tres... pim pam...




les baranes se'ns resisteixen i encara queden les cantonades, les pedres de les portes d'accés, els exteriors, la xemeneia.... encara tenim feina però avui hem avançat força.

Després han tocat els animals, hem tingut tanta feina per a preparar la col·lecció de tortugues que necessitàvem .... ara ja sóm nosaltres tres, l'Idèfix i unes quinze tortugues de colors...



Ens ha vingut la gana i hem fet el nostre menjar preferit.................


...... papallona vermella farcida de biscuit amb xocolata.... deliciós...

I per acabar aquest dia tan intens , un concert per a tranquilitzar les feres abans d'anar a dormir....



Un dia genial... estem esgotats però genial.

I el millor de tot és què resulta que no ens cal esperar a què arribi Nadal per a viure un dia com avui ... aquest podria ser un dia qualsevol de les nostres vides i de fet i afortunadament, és un dia com molts dels què vivim, els què més m'agraden...

13 de setembre

Gent Normal

Un descobriment que em va fer un que abans mirava per la finestra....
us deixo l'original i la versió barcelonina...

Coses de Barcelona II - Una bomba al carrer Sòcrates

Es tracta d'una bala de canó incrustada a la paret exterior de l'habitatge que fa cantonada a la façana, a l'alçada del primer pis. Algunes fonts recullen la dada que és una de les bombes que el general Espartero va llençar sobre la ciutat el desembre del 1842 des de Montjuïc. Però sembla difícil, si no impossible, que des del castell de Montjuïc s'abastés Sant Andreu. En realitat és un projectil llançat sobre aquest antic municipi del pla de Barcelona el setembre del 1843 per tropes del general Prim i que la propietat de l'edifici ha mantingut en el lloc com a record.

LA BOMBA DEL CARRER SÒCRATES
C/Sòcrates 2
Sant Andreu
Accés lliure
Autobús: 11,34,35,36,40
Metro: L1 (Sant Andreu, Fabra i Puig)


Ruta per les Llibertats
passejades per la Barcelona èpica
Alfred Bosch i Josep Melero

Coses de Barcelona ....

Sabíeu que la Torre de la Barceloneta va servir per a inventar el metre?
El 1799 es va adoptar a París el metre, com a patró oficial de mesura universal i acabar així amb el caos de mesures existents. Es va decidir que aquesta seria una deu milionèssina fracció del meridià que passa per Dunkerke, París i Barcelona. El científic Méchain s'encarregava del tram sud, i va arribar a Barcelona per fer els càlculs. Com a referències va prendre l'hostal La Fontana d'Or (on s'allotjava) al carrer Escudellers; la Torre del Rellotge de la Barceloneta (on una placa ho recorda) i la torre del castell de Montjuïc. Cerdà, en homenatge, va fer que el disseny de les avingudes del Paral·lel i la Meridiana, en una prolongació imaginària, es trobessin a la torre.

"Ruta per les llibertats, passejades per la Barcelona èpica" Alfred Bosch i Josep Melero.

Retrobaments virtuals

Quina sensació brutal la de retrobar antics amics i coneguts.
Després de vint, vint-i-cinc anys, a través de les xarxes socials et retrobes amb un home o una dona que des de què eres una nena no en sabies res.
Alguns no els reconec a les fotos, d'altres no es deixen veure, d'altres els trobo canviadíssims per millorar, d'altres envellits, d'altres no hi són...
Però... òstia, la il·lusió què fa saber d'ells.
Fa vint-i-cinc anys jo en tenia tretze, és evident que aquest mogollón d'anys m'han fet canviar, uff el què he viscut en tot aquest temps.
i què pots tenir en comú amb aquesta gent? són persones diferents a les què vas conèixer ,també ells... és clar.
probablement res en comú, només uns anys compartits al cau, a l'escola.. quan el què més t'importava era si el jersei et tapava prou el cul, o si aquell nen tant guapo es fixava amb els pantalons nous que estrenaves.
Tot i així és curiosa la nova "relació" que s'estableix... en alguns casos, recordes a la persona però no tens res a dir-li, no per res... és què no tens res a dir-li, no saps pas què li hauries de dir, en d'altres en canvi, s'estableix una comunicació fluida, com si no haguessin passat aquests vint-i-cinc anys... potser van quedar converses pendents en el temps?
segurament tots ens hem influït al pas del temps, i n'hi ha que sense saber-ho i passant de puntetes, van deixar petjada dins. Potser un dia ho arribaran a saber... em sembla fantàstica aquesta oportunitat virtual.

Eduard

Avui fa deu anys que un bon amic meu va morir un divendres a la matinada a alguna corba de la carretera que puja de Barroera a Boí-Taüll.
Fa dies que em va venir al cap la data i aquest matí de nou hi he pensat... deu anys.... com passa el temps!!
com ho hem de fer això? m'ha agafat vertígen....
Al vespre he rebut un sms d'un amic comú d'aquella època del què fa temps que no en tenia notícies....

"avui fa 10 anys que l'amic Edu ens va deixar... visqueu intensament per tal que el seu esperit ens pugui acompanyar sempre. Petons"

..................................... i és així com ho hem de fer.

moltes gràcies