dilluns, 22 de desembre de 2008

Homenatge

Aquest post vol ser un homenatge a un home jove i anònim.

Dic jove perquè ell és viu i encara li queden molts anys de vida, i dic anònim perquè no és un personatge de renom, motius pels quals sembla estrany voler retre-li un homenatge, però què millor que rebre un homenatge quan el pots viure, veure i gaudir-ne.

Ell és un home tímid, recel·lós de la seva intimitat, de les seves coses.
Es presenta discretament amb un posat de no voler interrompre res que (ell creu) sigui més important que allò que ell porta entre mans.

Ell és un home familiar, fidel als seus, fidel a uns valors arrelats a la seva pell, que se sent i es mostra orgullós dels èxits i progressos dels seus.
Mai l'he vist, en vuit anys, desviar-se d'aquests valors, ell és un home íntegre i també conscient de les seves flaqueses i, precisament per això, ell és un home molt intel·ligent.

Ell mostra obertament la seva gratitud, la seva admiració per altres que fan el què ell no sap (o creu que no sap) fer.
Ell valora les aportacions dels altres i, precisament per això, els altres el valoren a ell, molt més del què probablement ell creu.

Ell no coneix de tècniques de motivació ni sap de lideratge contundent però amb la seva actitud justa i conciliadora, busca l'acord i es converteix en líder amb un carisma inigualable.

Ell és únic... però vol passar desapercebut entre el grup.

El seu rol és difícil d'assolir amb èxit. Molts com ell no ho han aconseguit mai.
Ell sí que ho aconsegueix, però probablement sense saber-ho.

Ell té un sentit de l'humor destacat, és un home divertit a qui li agrada disfrutar i passar-ho bé amb aquells que també sàpiguen fer-ho.

Ell és respectuós amb tothom i pateix enormement pels febles, pels desvalguts, pels malalts, per tot aquell qui no tingui la fortuna de viure feliç, com ho pot fer ell.

Ell t'ofereix la seva mà per ajudar-te a sortir del pou, per a fer-te somriure quan no en tens ganes, per a ensenyar-te a aconseguir l'èxit, per celebrar el teu èxit.

Ell escolta i observa atentament altres maneres de viure, altres estils de vida ben diferents al seu, de vegades fins i tot, amb els ulls brillants d'expectació, com si d'un nen amb un regal molt desitjat, es tractés.

Ell s'infravalora de vegades.... quan resulta que ell val molt.

Pot semblar que aquest petit homenatge l'adreço a un bon amic.... Però en realitat ho faig per la persona qui durant els darrers vuit anys ha jugat el paper de "jefe" a la meva vida.
I ho faig ara i no abans perquè en pocs dies deixarà de ser-ho i aquestes coses no es diuen a un jefe en actiu, no fos cas que et titllessin de pilota.
Ho sé que no és normal escriure bé sobre un jefe, però es dóna el cas que ni jo sóc normal (ell ja ho ha pogut comprovar) ni ell és un jefe del què es pugui parlar malament.

Durant vuit anys hem treballat colze amb colze, hem après molt l'un de l'altre i hem disfrutat de la feina malgrat les inconveniències, per a mi, sempre ha estat una gran motivació el fet de compartir-la amb ell.
Ell va apostar per a mi sense conèixer-me i la confiança i respecte recíproc s'ha mantingut en creixement fins al moment actual.

Ell s'ha convertit en un bon amic, d'aquells que costen de trobar i que es guarden amb clau de plata.

Probablement si llegeix això (que segur que sí perquè ho he fet perquè ho llegeixi), es morirà de vergonya. Però no vull deixar passar l'oportunitat de fer-li sentir el què penso d'ell, no sempre es pot parlar bé d'un jefe que ja no és jefe, sinó amic i dels bons.
A ell tota la meva gratitud i més sincera estimació. Si algun dia tornem a coincidir en el camí professional, estaré encantada de tornar a treballar amb tu, i tant...


Córrer - Sanjosex

3 comentaris:

La Intransigent ha dit...

Quina sort tenir un jefe tant collonut, amb això sento dir que no sóm ànimes bessones. ja m'agradaria!!
Petons!!!

Unknown ha dit...

Bon Nadal!

Anònim ha dit...

afortunada!!!...
abraçada forta...:))))