dilluns, 30 de juny de 2008

SALT

Resulta que vaig néixer a Salt (Girona) i hi vaig viure els primers dos anys de la meva vida.
Mai havia tingut aquella curiositat que tenen algunes persones de retornar al poble on han nascut, però mai mai... fins fa uns pocs mesos. Per res en especial, sense massa insistència, però em va venir la idea al cap, curiositat de trobar la casa on vaig néixer.
Així que diumenge passat tornant de l'aeroport de Girona, vam veure el rètol a la carretera "SALT =>" i sense pràcticament ni pensar-ho, ja hi érem.

Però... cap referència, cap record. Només alguns comentaris de les meves germanes (més grans que jo i que per tant, hi van viure més anys) però molt distants en el temps i massa confosos.
Un cop a Salt, al bell mig del poble... per on comencem? fem un tomb amb el cotxe... total! és què no recordo res ni que m'esforci, i en acabat, marxem.
Passem per un passeig amb arbreda i faig el comentari : "vivíem en un carrer com aquest" però no sé ni perquè ho dic perquè ni tan sols recordava això... decideixo aturar el cotxe i trucar a alguna de les meves germanes:

- Elena: "el nom del carrer era.... Paseo del Generalísimo Franco (penso: coño!), però no em recordo ni del número del carrer ni del nou nom del carrer, pregunta a algun vell del carrer que segur que ho sap."
- (em nego a fer aquesta pregunta, no vull. Abans renuncio a trobar la casa on vaig néixer... ): "i no recordes res més?".
- Elena: "el bar encara hi és! i la casa també que fa un any hi vaig venir i la vaig trobar de seguida...."

Poca informació vàlida.... no recordo ni el bar ni la casa.... necessito el nom del carrer i el número... truco la Viki:

- Viki: "El carrer es deia Avenida del Generalísimo Franco (això ja ho tinc clar...) i el número no el recordo.... el nom d'ara tampoc... si em dius algun nom potser et podré dir si és aquest o no... on ets ara?"
- "Ara estic al Carrer Major i crec que és aquest" (i no em preguntis perquè!!)
- Viki: "Ei!! això mateix!!! Carrer Major... sí, sí... és aquest!! El bar encara hi és i la casa es grisa amb persianes marrons"
- bé... ja tenim alguna pista més...
Però en el passeig hi ha dos bars. Anem de l'un a l'altre mirant de trobar la inspiració i fotografiant les façanes de les cases que complien amb les condicions descrites... i de sobte veiem.... l'Adrià Puntí (sí sí, l'Adrià Puntí) a la terrassa d'un dels dos bars prenent una birra... per un moment ens despistem del nostre objectiu... "què és de Salt en Puntí? òstia, no ho sabia!!" i comentaris d'aquest estil durant una estoneta. Curiosament el passat mes de maig em van regalar pel meu aniversari el darrer disc d'en Puntí "L'hora del pati" -per cert... boníssim. Quan aprengui a penjar música al bloc, posaré alguna de les cançons-.
En fi... finalment i ja a punt de llençar la tovallola decideixo trucar a ma mare... ella segur que se'n recorda del carrer i del número... hi va viure uns dotze anys!!!...

-Mama: "el carrer era calle de Generalísimo blablabla.. i el número ... no el recordo... bufff!! fa tants anys! (els què tinc jo menys dos... no són pas tants!). Mira: a tocar de la porta de casa hi havia un bar i just al davant una botiga de records que eren de la família blablablabla que éren molt amics i que vosaltres hi passàveu hores i blablabla (justament per això no la vaig trucar primer a ella.....).
- ei!! bona pista. A tocar de la porta... ARA SÍ QUE PUC DESCARTAR UN DELS BARS...

i SÍ SENYOR! la vam trobar... en Puntí hi era justetament al davant fent una birra, feia estona que l'haviem vist............................................................ osti tu...

reflexions de tornada a Barcelona:

1- com és que vaig tenir la sensació que era en aquell passeig on vaig passar els primers anys de la meva vida i on vaig aprendre a caminar?
2- com funciona el nostre disc dur?
3- també té collons haver nascut a la avenida Generalísimo Franco de Salt.... (veus? això m'ho haguessin pogut estalviar...)
4- les meves germanes hi deurien passar moltes hores en aquell bar...


7 comentaris:

Santi ha dit...

Mentre no sàpigues posar la música ,o te'n ensenyi :-), pots connectar-te aquí quan tinguis una estoneta:
http://www.shhtestudi.com/blog/2007/10/01/concerts/

Unknown ha dit...

Algunes possibles respostes a les teves úñtimes reflexions :
1 i 2- Dins del teu disc dur probablement van quedar ben gravades les llargues i inacabables passejades, passeig amunt, passeig avall, que la teva germana gran et feia a 100 kmts hora, i no amb la suposada bona intenció de treure una estona de passeig a la germana petita (matí, tarda i nit), sinó més aviat amb la idea d'anar darrera un noi que la feia anar de cul. És a dir, no és gens estrany que recordis més el passeig que no pas la casa on vas viure en néixer.
3- una rectificació : en aquell temps,el "Paseo del Generalísimo", no pertanyia a la població de Salt, sinó al Veinat de Salt que aleshores era una població disgregada de Salt.
Per cert, molt interessant el teu bloc.
Petons. Viki

Bel ha dit...

JAJAJAJA què bo Viki... ara ho entenc tot.

A banda de reconéixer el passeig sense tenir gravada cap imatge, vull dir, que vaig tenir més una sensació que no pas una visió, no sé si m'explico prou be. Doncs a banda d'això, també em va produïr una certa sensació de mareig... ja ho diuen que amb un bebe es lliga més ;-)
Santi, merci pel concert. Mira que m'agrada en Puntí i me l'has fet descobrir tu. Moltes gràcies guapo.

Unknown ha dit...

ai, ai, ai, boti,,,que m'has fet riure amb l'historia. M'has fet recordar una de les vegades que vaig fer aquest mateix viatge i que vaig acabar a casadel que representa era el meu millor amic de petit escoltant discos del Rod Steward (va resultar que en aquella casa son totalment fans del paio).
no deixa de ser una experiencia curiosa l'intentar veure de nou llocs que et varen veure passeigar de petiteta.
Ho que si va ser caxondo va ser anar a buscar la partida de neixement a Sant Gregori...hehehehe...quatre cases, una muca i un registre del secle passat.
petons carinyo i felicitats per el teu bloc...continua a fer que creixi...el seguirem.
petons

Unknown ha dit...

per cert...a mi sempre m'agradat pensar que mentre hi han barcelonins, gironins, etc...els de Salt som..... saltarins!!!...hehehehe...

Bel ha dit...

Ei David!!! m'ha encantat el teu comentari. I em sap greu però tu i jo no som saltarins, sinó saltencs... de retruc, de casualitat o fills d'una onada migratòria que es va instal·lar a Salt als anys 70, però en definitiva, saltencs.
Curiositat: als anys 60, a Salt hi havia uns 7.000 habitants, als anys 70, uns 12.000... nosaltres uns d'aquests.. petons

David ha dit...

ai ai ai Boti...ho de saltarins no era mes que una conya. Encara i aixi una correccio: nosaltres ja erem alla als inicis dels 60 ja que hi va ver un doble neixement al 62 i un'altre doble al 65. petons a tos i espero que estigueu passant un precios estiu.