
N'estic tipa d'aguantar pares orgullosos davant dels seus fills de pocs anys que canten els darrers èxits d'"Operación Triunfo"... "i mira què be que ho fa, quin sentiment hi posa...".
Els meus nens que encara són petits, en realitat són uns nens marginats, perquè ni han vist mai "O.T." ni saben qui és en Bisbal ni en Bustamante, ni han vist la pel·li de "High School Music"....
Ells miren DVD d' "Hotel Fawlty", d'en Mister Bean i els encanta la música que feien "The Clash".
Mai ho havia dit en veu alta i em pregunto Perquè? que no em sento igual o més orgullosa d'ells que els pares que flipen davant la nena cantant "Maria de la O"?
doncs aquí queda dit.
I per ells aquesta cançó que amb 5 i 7 anys ja se la saben de memòria... a què és per flipar??