dissabte, 28 de març del 2009

Retrobaments virtuals





Quina sensació brutal la de retrobar antics amics i coneguts.
Després de vint, vint-i-cinc anys, a través de les xarxes socials et retrobes amb un home o una dona que des de què eres una nena no en sabies res.
Alguns no els reconec a les fotos, d'altres no es deixen veure, d'altres els trobo canviadíssims per millorar, d'altres envellits, d'altres no hi són...
Però... òstia, la il·lusió què fa saber d'ells.
Fa vint-i-cinc anys jo en tenia tretze, és evident que aquest mogollón d'anys m'han fet canviar, uff el què he viscut en tot aquest temps.
i què pots tenir en comú amb aquesta gent? són persones diferents a les què vas conèixer ,també ells... és clar.
probablement res en comú, només uns anys compartits al cau, a l'escola.. quan el què més t'importava era si el jersei et tapava prou el cul, o si aquell nen tant guapo es fixava amb els pantalons nous que estrenaves.
Tot i així és curiosa la nova "relació" que s'estableix... en alguns casos, recordes a la persona però no tens res a dir-li, no per res... és què no tens res a dir-li, no saps pas què li hauries de dir, en d'altres en canvi, s'estableix una comunicació fluida, com si no haguessin passat aquests vint-i-cinc anys... potser van quedar converses pendents en el temps?
segurament tots ens hem influït al pas del temps, i n'hi ha que sense saber-ho i passant de puntetes, van deixar petjada dins. Potser un dia ho arribaran a saber... em sembla fantàstica aquesta oportunitat virtual.

dijous, 19 de març del 2009

Eduard



Avui fa deu anys que un bon amic meu va morir un divendres a la matinada a alguna corba de la carretera que puja de Barroera a Boí-Taüll.
Fa dies que em va venir al cap la data i aquest matí de nou hi he pensat... deu anys.... com passa el temps!!
com ho hem de fer això? m'ha agafat vertígen....
Al vespre he rebut un sms d'un amic comú d'aquella època del què fa temps que no en tenia notícies....

"avui fa 10 anys que l'amic Edu ens va deixar... visqueu intensament per tal que el seu esperit ens pugui acompanyar sempre. Petons"

..................................... i és així com ho hem de fer.

moltes gràcies