Avui he passat el dia a la piscina amb els meus fills. Durant l'estona de la digestió, aquella que mai ningú sap quan s'acaba, hem estat llegint contes i llibres que hem portat per passar-la millor.
Per a mi jo he portat "És l'amor. Charlie Brown" Ed. la Galera, 2008 i "El joc de l'àngel" d'en Carlos Ruiz Zafón, Ed. Planeta 2008. Després d'observar durant no més de mig minut els dos volums, m'he decidit rapidíssimament per les tires còmiques. Els meus fills han estat molt contents, sobretot per si de cas el nombre de pàgines tenia res a veure amb l'estona tant odiada per ells i tant desitjada per a mi, de la famosa digestió. Els dos llibres me'ls han regalat i he de confessar que el gros me'l vaig mirant de tant en tant però encara no he gosat llegir la primera plana (em fa una mandra...). Fantàstica decisió, la meva... M'he fet un fart de riure amb les tires de Schulz sobre l'amor i el desamor viscuts per en Charlie Brown, l'Snoopy i la colla d'amics.
Aquest petit filòsof de cinquanta anys en diu moltes de veritats i el millor, és què et fa riure com un nen de les veritats més "adultes". El millor però, ha estat intentar explicar als nens perquè reia sa mare.... " mira... la Marcie escriu una carta d'amor a en Chuck perquè n'està enamorada. li diu que pensa en ell cada dia. Aleshores la seva amiga, la Patty li explica que no li digui això... que li farà pujar els fums al cap -què vol dir??- aleshores explico què vol dir que pugin els fums al cap amb com a mínim 3 exemples d'amics de l'escola - continuo?? sí, doncs vinga: la marcie li pregunta si aleshores li pot dir que pensa en ell cada dos dies... -perquè? i intento explicar el perquè li diu la marcie a la patty si li diu que pensa en ell cada dos dies... i la Patty li diu que no, que encara és massa. -Qui és la Patty?- explico qui és la patty.... i ... veus? (aqui començo de nou a riure quan ja arriba el final de la tira davant la cara d'al·lucinada de la nena...) la marcie torna a començar la carta i posa: estimat chuck... penso en tu cada tres dies..... -ho entens? és boníssim.... la mare tronxant-se i la nena flipant... i això amb com a mínim 25 de les 50 tires que té el llibre...