(...)" Entre l'autocar i el tren fas vuit hores per anar d'ací a Dublín, i tot el que els trens arrepleguen, tot el que hi ha pels passadissos de trens atapeïts de maletes de cartró, maletes abonyegades o motxilles, noies que encara duen els rosaris enroscats a les mans, xicots que encara duen boles a les butxaques... tot això, tota aquesta càrrega, no és sinó una ínfima part, uns pocs centenars només, d'entre més de quaranta mil que cada any abandonen aquesta terra: treballadors i metges, infermeres, minyones de servei i mestres: llàgrimes irlandeses que es barrejaran amb les llàgrimes poloneses, italianes, a Londres, Manhattan, Cleveland, Liverpool o Sidney.
Dels vuitanta mainatges que cada diumenge van a missa, al cap de catorze anys només uns quaranta-cinc encara viuran aquí; i aquests quaranta-cinc faran prou canalla perquè a l'església s'hi tornin a agenollar vuitanta criatures (...)"
Dels vuitanta mainatges que cada diumenge van a missa, al cap de catorze anys només uns quaranta-cinc encara viuran aquí; i aquests quaranta-cinc faran prou canalla perquè a l'església s'hi tornin a agenollar vuitanta criatures (...)"
Heinrich Böll Irlanda, què en fas dels teus fills? Les eines, Ed.Laia, 1975
U2 Bloody Sunday
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada