Doncs me'n queden dos i ja hauré arribat a l'equador de la meva vida.Quan en tenia vint, em semblaven tan grans els de quaranta!!! i ara em veig tan jove... ja tenia raó aquell que parlava de la relativitat, tot depén del punt de vista des del què es miri, és ben cert...
El què aleshores em semblava vital de necessitat (queda ben estranya aquesta frase escrita, eh?), ara és absolutament prescindible.
El què aleshores em semblava que era immutable, immortal i perdurable, ara em sembla vulnerable, efímer i fins i tot de vegades, absurd.
El què aleshores creia que era el més important de la meva vida i del món mundial... òstia! ara... és què ni ho recordo!
El què aleshores em produïa vergonya, ara m'estimula i em diverteix.
Tot allò que m'acomplexava ara són virtuts.
El què em bloquejava el coco durant dies i dies.. i vinga a pensar-hi i vinga a donar-hi voltes, que si del dret que si de l'inrevès... ara m'ocupa no més de mig segon.
Als vint creia saber-ho tot... però tot!
A punt dels quaranta, no en tinc ni idea de res, flipo amb un borrissol i de tant en tant em penjo i he de sortit per tornar a entrar per a continuar on-line...
Als vint ja ho havia vist tot!!! res no em sorprenia encara que em sorprengués!
Ara cada dia començo de nou i no deixo de sorprendre'm a cada passa que faig i a més no em cal dissimular la meva sorpresa.
Tinc una filla que avui fa els seus 8 anys i un fill de 5. Amb absoluta certesa són ells els què m'han ensenyat a ser lògica, pràctica i objectiva. Dia a dia no em canso d'escoltar-los, observar-los i sentir-los... tinc molt per aprendre d'ells perquè els nens tenen la veritat de les coses... és així, què voleu? jo ho he sabut ara... gairebé a punt de fer els quaranta (bé, me'n queden dos encara...)
1 comentari:
L'altre dia volia dir moltes coses però la tecnologia no em a deixar.
Ara dic: endavant amb l'altra meitat, però primer disfruta del 2 anys que queden!!!
Publica un comentari a l'entrada