Quina sensació brutal la de retrobar antics amics i coneguts.
Després de vint, vint-i-cinc anys, a través de les xarxes socials et retrobes amb un home o una dona que des de què eres una nena no en sabies res.
Alguns no els reconec a les fotos, d'altres no es deixen veure, d'altres els trobo canviadíssims per millorar, d'altres envellits, d'altres no hi són...
Però... òstia, la il·lusió què fa saber d'ells.
Fa vint-i-cinc anys jo en tenia tretze, és evident que aquest mogollón d'anys m'han fet canviar, uff el què he viscut en tot aquest temps.
i què pots tenir en comú amb aquesta gent? són persones diferents a les què vas conèixer ,també ells... és clar.
probablement res en comú, només uns anys compartits al cau, a l'escola.. quan el què més t'importava era si el jersei et tapava prou el cul, o si aquell nen tant guapo es fixava amb els pantalons nous que estrenaves.
Tot i així és curiosa la nova "relació" que s'estableix... en alguns casos, recordes a la persona però no tens res a dir-li, no per res... és què no tens res a dir-li, no saps pas què li hauries de dir, en d'altres en canvi, s'estableix una comunicació fluida, com si no haguessin passat aquests vint-i-cinc anys... potser van quedar converses pendents en el temps?
segurament tots ens hem influït al pas del temps, i n'hi ha que sense saber-ho i passant de puntetes, van deixar petjada dins. Potser un dia ho arribaran a saber... em sembla fantàstica aquesta oportunitat virtual.
Després de vint, vint-i-cinc anys, a través de les xarxes socials et retrobes amb un home o una dona que des de què eres una nena no en sabies res.
Alguns no els reconec a les fotos, d'altres no es deixen veure, d'altres els trobo canviadíssims per millorar, d'altres envellits, d'altres no hi són...
Però... òstia, la il·lusió què fa saber d'ells.
Fa vint-i-cinc anys jo en tenia tretze, és evident que aquest mogollón d'anys m'han fet canviar, uff el què he viscut en tot aquest temps.
i què pots tenir en comú amb aquesta gent? són persones diferents a les què vas conèixer ,també ells... és clar.
probablement res en comú, només uns anys compartits al cau, a l'escola.. quan el què més t'importava era si el jersei et tapava prou el cul, o si aquell nen tant guapo es fixava amb els pantalons nous que estrenaves.
Tot i així és curiosa la nova "relació" que s'estableix... en alguns casos, recordes a la persona però no tens res a dir-li, no per res... és què no tens res a dir-li, no saps pas què li hauries de dir, en d'altres en canvi, s'estableix una comunicació fluida, com si no haguessin passat aquests vint-i-cinc anys... potser van quedar converses pendents en el temps?
segurament tots ens hem influït al pas del temps, i n'hi ha que sense saber-ho i passant de puntetes, van deixar petjada dins. Potser un dia ho arribaran a saber... em sembla fantàstica aquesta oportunitat virtual.
2 comentaris:
Hola Boti, si que es fantástica esta oportunidad que nos ofrecen la redes sociales de volver a reencontrarnos con el pasado ya sea atraves de amigos que hace tiempo que no veia por una cosa o por otra, antiguos compis de clase o simplemente conocidos, tambien te hace ver como pasa el tiempo, un besico
Bona reflexió, jo també hi he pensat en això.
No sempre es bo que et portin enrera en el temps, cal anar amb compte.Però per altra banda fa molta il·lusió trobar gent amb qui havies perdut contacte sense voler-ho.
Publica un comentari a l'entrada