La feina de carter i la feina de poeta

Fa ja molts anys.... m'agradava pensar que de gran seria poeta.

Ja de ben petita m'agradava llegir poesia. Els "Fruits saborosos" d'en Josep Carner va ser un dels primers llibres que vaig llegir. Carregat de símbols, metàfores, hipèrbatons, epítets.... que m'encantava descobrir entre tantes lletres i sumar les síl·labes i escoltar la rima, per finalment encertar l'estrofa. Era com si fos un joc.

D'adolescent la poesia d'en Martí i Pol em va atrapar, com a molts!. Les paraules tant ben escrites, amb la forma precisa i el sentit just, la musicalitat, el ritme, el vers lliure... em fascinava. Li vaig arribar a enviar algunes cartes a Roda de Ter amb l'esperança que el carter li fes arribar a casa seva, encomanant la meva sort a la benevolença del sr carter, perquè jo no en tenia ni idea de la seva adreça:

Hi posava:

Sr. Miquel Martí i Pol
Roda de Ter - Osona

(toma ja!!)

No vaig rebre mai cap resposta... Sempre vaig pensar que el pobre Sr. Martí i Pol no va arribar mai a llegir-les per culpa del carter, segur que si ell hagués volgut, li haurien arribat...

M'imaginava el carter de Roda com un senyor malcarat i rondinaire i no m'agradava gens....

Més endavant, ja amb vint-i-tants, vaig participar en un concurs que organitzava la llibreria FNAC.

El meu germà em va convèncer i finalment hi vaig participar amb uns 30 versos més o menys.... i resulta que vaig guanyar el primer premi en la categoria "Poema d'amor en català".

El millor premi per a mi va ser saber qui havia estat el jurat:

ni més ni menys que en JA Goytisolo i l'Àlex Susanna... per mi un gran honor, i tant!
En JA Goytisolo em va oferir la seva adreça per a què li enviés els meus treballs (que en tenia una pila)... al C/ Mandri noséquinnúmero.

"Fes un recull i fes-me'ls arribar... els llegiré amb calma i et donaré la meva opinió".

Com podreu entendre això representava una fantàstica oportunitat per a mi que no podia deixar passar. Durant uns dies vaig estar eufòrica, insuportable diria... Vaig preparar el recull amb els poemes més treballats, els més ben acabats, els més lligats,... els vaig enquadernar, els vaig empaquetar i cap a Correus hi falta gent.....

.... Mai vaig saber si el meu paquet va arribar al C/Mandri. Vull pensar que NO va arribar i que en Goytisolo NO els va arribar mai a llegir.... Pels meus comptes i si el carter no em va fallar aquest cop, els meus poemes haurien arribat a ca'ls Goytisolo més o menys els dies que vaig llegir a la premsa la notícia del seu suïcidi ... podeu imaginar la meva cara? doncs feu-ho, feu-ho...

I mira... la feina de carter no m'ha acabat mai d'agradar...... els trobo una mica, diguem-ne... repel·lents.... i que em perdonin.

Aquest però, sí que m'agrada, i en homenatge a aquest col·lectiu de ben segur injustament menystingut per a mi, aquí us el deixo perquè us feu un fart de riure...