M'agrada dir en veu alta i ben fort que els meus fills canten cançons d'en Roger Mas, d'en Sanjosex, d'U2 i de Joe Strummer..... sí... què passa?N'estic tipa d'aguantar pares orgullosos davant dels seus fills de pocs anys que canten els darrers èxits d'"Operación Triunfo"... "i mira què be que ho fa, quin sentiment hi posa...".
Els meus nens que encara són petits, en realitat són uns nens marginats, perquè ni han vist mai "O.T." ni saben qui és en Bisbal ni en Bustamante, ni han vist la pel·li de "High School Music"....
Ells miren DVD d' "Hotel Fawlty", d'en Mister Bean i els encanta la música que feien "The Clash".
Mai ho havia dit en veu alta i em pregunto Perquè? que no em sento igual o més orgullosa d'ells que els pares que flipen davant la nena cantant "Maria de la O"?
doncs aquí queda dit.
I per ells aquesta cançó que amb 5 i 7 anys ja se la saben de memòria... a què és per flipar??
3 comentaris:
es veritat que ens agrada molt aquesta canço.
Ostres, aquests nens si que m'agradaria coneixe'ls. Segurament tindriem molt més en comú que amb molts adults!
Felicitats als pares per no deixar-vos portar per la tonteria general.
A mi també m' agrada molt aquesta cançó;-)
Ariadna: gràcies per posar un comentari!! m'ha fet molta il·lusió, petita :-)
Intransigent, gràcies a tu també pel teu. Els pares ens hem limitat a continuar escoltant la música que sempre ens ha agradat i els nens, doncs tenen un gust similar al nostre, pel què es veu. Sí que tindries coses en comú, encara petits però ja despunten una intransigència envejable per tot allò que no es volen empassar (començant pel peix i acabant per la tonteria general ;-)
Publica un comentari a l'entrada